Visualització de contingut web

Preguntes més freqüents

Aspectes generals de la prevenció

Treballadors autònoms

Construcció

Formació


És possible que una empresa puga tindre contractats diversos servicis de Prevenció Aliens per a un mateix centre de treball, o ha de recórrer legalment a un sol?

La vigent reglamentació en matèria de prevenció de riscos laborals, en què s'inclou el Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifica, entre altres, el Reial Decret 39/1997 (RSP), permet expressament que una empresa puga concertar la seua activitat preventiva, amb un únic servici de prevenció alié o amb diversos servicis de prevenció aliens, sense perjuí, en este segon cas, de la deguda col·laboració entre estos que garantisca la interdisciplinarietat de l'activitat preventiva, per tal de contribuir a la integració de les dites activitats en l'empresa per a la qual actuen.

Raons d'eficiència i racionalització del treball aconsellen, en general, concretar en un mateix servici de prevenció alié tota la col·laboració externa que necessite un centre de treball per al desenrotllament de les activitats preventives, encara que res s'oposa a la concertació amb diverses entitats especialitzades.

subir Puge amunt


Volem subcontractar una empresa estrangera comunitària quina documentació he de sol·licitar-li als efectes del compliment amb la normativa de prevenció de riscos laborals?

La resposta a la seua consulta la trobem en la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de servicis transnacional. Esta llei té com a objecte establir les condicions mínimes de treball que els empresaris han de garantir als seus treballadors desplaçats temporalment a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional, siga quina siga la legislació aplicable al contracte de treball, i serà aplicable a les empreses establides en un estat membre de la Unió Europea o en un estat signatari de l'Acord sobre l'espai econòmic europeu que desplacen temporalment els seus treballadors a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional.
L'article 3 " (Condicions de treball dels treballadors desplaçats "de) la dita llei obliga els empresaris que desplacen a Espanya els seus treballadors a garantir-los les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola i, en concret, la relativa a la prevenció de riscos laborals, incloses les normes sobre protecció de la maternitat i dels menors.

Les condicions previstes en la legislació laboral espanyola seran les contingudes en les disposicions legals o reglamentàries de l'Estat i en els convenis col·lectius i laudes arbitrals aplicables en el lloc i en el sector o branca d'activitat que es tracte. Òbviament, dins d'estes disposicions es troba la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, i tota la seua normativa de desplegament.

En conseqüència, una empresa comunitària que desplace treballadors a Espanya està obligada al compliment de la legislació nacional, en matèria de prevenció de riscos laborals, com si d'una empresa nacional es tractara.

En el mateix sentit, es dirigix la disposició addicional segona de la Llei 45/1999 ("Obligacions i responsabilitats de les empreses usuàries i de les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats") en 'indicar que les empreses usuàries i les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats, a l'empara del que disposa la present llei, assumiran respecte de dits treballadors les obligacions i responsabilitats previstes en la legislació espanyola per a tals supòsits, amb independència del lloc en què radique l'empresa de treball temporal o l'empresa prestatària dels servicis.

subir Puge amunt


La Llei de Prevenció de Riscos Laborals és aplicable als treballadors autònoms?

La LPRL no inclou dins del seu àmbit general d'aplicació els treballadors autònoms que no tenen treballadors a càrrec seu, amb l'excepció dels deures de cooperació i d'informació i instruccions que arreplega l'article 24 de la LPRL, que regula la coordinació d'activitats empresarials quan en un mateix centre de treball exercixen activitats treballadors de dos o més empreses, que posteriorment, és desplegat reglamentàriament a través del Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, de Coordinació d'Activitats Empresarials.

A més, hi ha normativa legal que regula determinats aspectes i que de forma expressa obliga els treballadors autònoms com la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció o el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

subir Puge amunt


Tinc previst organitzar l'acció preventiva en la meua empresa a través d'un treballador designat i concertar, amb un servici de prevenció alié, totes aquelles activitats preventives que no realitze dit treballador designat, he d'auditar el meu sistema preventiu obligatòriament?

Com a norma general sí, el paràgraf 2, de l'article 29.2, del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Servicis de Prevenció) indica que les empreses que exercisquen les activitats preventives amb recursos propis i aliens hauran de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d'una auditoria o avaluació externa.

No obstant això, si la seua empresa té fins a 50 treballadors i les seues activitats NO estan incloses en l'annex I del dit RD (és a dir, es tracta d'activitats NO considerades perilloses), en les quals l'eficàcia del sistema preventiu resulta evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel limitat nombre de treballadors i l'escassa complexitat de les activitats preventives, es considerarà que ha complit l'obligació d'auditoria quan òmpliga i remeta a l'autoritat laboral una notificació sobre la concurrència de les condicions que no fan necessari recórrer a la mateixa, segons el model que establix l'annex II del Reial Decret 39/1997.

subir Puge amunt


Aplica la Llei de Prevenció als treballadors autònoms?

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), no inclou en el seu àmbit d'aplicació els treballadors autònoms que no tenen treballadors a càrrec seu.

No obstant això, convé fer algun aclariment respecte d'això. D'una banda, la Llei de l'Estatut del Treballador Autònom indica, en l'article 5.b), el deure bàsic dels treballadors autònoms de complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laboral que la Llei o els contractes que tinguen subscrits els imposen, així com de seguir les normes de caràcter col·lectiu derivades del lloc de prestació de servicis.

No obstant això, quan en un mateix centre de treball exercisquen activitats treballadors de dos o més empreses o treballadors autònoms, estos últims (i lògicament les empreses concurrents) tenen l'obligació de coordinació que imposa l'article 24 de la LPRL i que, posteriorment, desplega el Reial Decret 171/2004.

També s'imposen obligacions als autònoms en la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, en el cas que es tracte d'un treballador autònom del dit sector.

Finalment, també per al cas del sector de la construcció, el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, establix, en l'article 12, les obligacions dels treballadors autònoms.

subir Puge amunt


Ha de disposar un treballador autònom d'una organització preventiva?

Aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors a càrrec seu no tenen obligació de comptar amb una organització preventiva, ja que estan fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei 31/1995.

En el cas que un treballador autònom tinga treballadors assalariats este adquirix la consideració d'empresari i, per tant, li és d'aplicació plenament la LPRL, i també l'obligació de disposar d'una organització preventiva.

subir Puge amunt


Un treballador autònom ha comunicar l'obertura de centre de treball?

No, sempre que no tinga treballadors a càrrec seu, ja que en este cas no té la consideració d'empresa.
 

subir Puge amunt


Pot un treballador autònom subcontractar en una obra de construcció?

D'acord amb l'article 5 ("Règim de la subcontractació") apartat, e ) de la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, el treballador autònom no podrà subcontractar treballs a estos encomanats ni a altres empreses subcontractistes ni a altres treballadors autònoms.

 

subir Puge amunt


Un treballador autònom ha d'inscriure's en el REA?

Estan exempts d'inscriure's en el REA aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors assalariats, ja que estos no són considerats empresaris en sentit laboral. Només en el cas que un treballador autònom dispose de treballadors assalariats procedix la inscripció en el REA.

subir Puge amunt


Qui ha de comunicar l'obertura de centre de treball en una obra de construcció?

La comunicació d'obertura de centre de treball la realitzen únicament els empresaris que tenen la condició de contractista, sempre abans del començament dels treballs. La comunicació d'obertura ha d'acompanyar-se del Pla de Seguretat i Salut de l'obra o, en el cas que este no siga exigible per tractar-se d'una obra sense projecte, de la corresponent avaluació de riscos.

El promotor ha de facilitar als contractistes les dades que calguen per al compliment d'esta obligació.

subir Puge amunt


Resulta obligatori en tots els casos redactar un Pla de Seguretat i Salut?

Només en les obres de construcció que comporten la redacció d'un projecte, ja que el Pla de Seguretat i Salut de l'obra el redacta cada contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut que es dissenya i redacta en fase de projecte i lligat estretament a este últim.

subir Puge amunt


Qui pot redactar un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut?

Ha de ser redactat per un tècnic competent designat pel promotor. Quan haja d'existir un coordinador de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra, correspondrà a este elaborar o fer que s'elabore, sota la seua responsabilitat el dit estudi.

subir Puge amunt


Pot el coordinador de seguretat i salut elaborar el Pla de Seguretat i Salut de l'obra?

No. La responsabilitat d'elaborar el Pla de Seguretat i Salut de l'obra recau en el contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. El coordinador de seguretat i salut en fase d'execució té, en tot cas, l'obligació d'aprovar el Pla de Seguretat i Salut presentat per cada contractista. En el cas que no calguera la designació del coordinador anterior, l'aprovació del Pla recau en la direcció facultativa de l'obra.

subir Puge amunt


Pot subcontractar un contractista que no utilitza personal ni mitjans materials en l'execució de l'obra?

No. L'article 4. de la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, establix, entre altres requisits, que perquè una contractista o subcontractista puga intervindre en el procés de la subcontractació en el sector de la construcció, ha de posseir una organització productiva pròpia, comptar amb els mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l'exercici de l'activitat contractada.

subir Puge amunt


Quina titulació acadèmica es requerix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?

Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació, les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del Projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret 1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

subir Puge amunt


Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu ha d'inscriure's en el REA?

No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a estos efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.

subir Puge amunt


Pot un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu subcontractar amb un tercer l'execució de treballs a ell encomanats?

No. L'article 5 de la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, indica en la seua lletra e) que el treballador autònom no podrà subcontractar els treballs a ell encomanats ni a altres empreses subcontractistes ni a altres treballadors autònoms.

subir Puge amunt


Com es pot certificar la formació de nivell bàsic?

Esta qüestió es regula en l'article 35 del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Servicis de Prevenció). La formació a què es referix s'acreditarà per mitjà de certificat de formació específica, en matèria de prevenció de riscos laborals, emesa per un servici de prevenció o per una entitat pública o privada amb capacitat per a desenrotllar activitats formatives específiques en la matèria. La formació de nivell bàsic no està subjecta a cap procés específic d'acreditació per part de l'autoritat laboral.

No obstant això, una persona també pot exercir les funcions preventives de nivell bàsic en els dos casos següents:

1) Quan posseïsca una formació professional o acadèmica que el capacite per a dur a terme responsabilitats equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de nivell bàsic.

2) Quan acredite una experiència no inferior a dos anys en una empresa, institució o Administració pública que comporte l'exercici de nivells professionals de responsabilitat equivalents o semblants, corresponents a les dites funcions de nivell bàsic.

subir Puge amunt


He de convalidar la meua formació que m'acredita per a exercir les funcions de nivell superior en prevenció de riscos laborals, obtinguda a través d'una entitat autoritzada per l'autoritat laboral, a la nova titulació universitària oficial?

No. Si bé actualment l'única via per a l'obtenció dels títols de tècnic de Prevenció de Nivell Intermedi i de Nivell Superior, és a través del Cicle Superior de Prevenció de Riscos Laborals i la titulació universitària oficial en Prevenció de Riscos Laborals respectivament, açò no implica en cap cas que els tècnics que ja ho eren abans de l'entrada en vigor del Reial Decret 337/2010 hagen de convalidar la seua formació. En conseqüència, pot continuar exercint les seues funcions de Nivell Superior en Prevenció de Riscos Laborals sense necessitat de cap convalidació.

subir Puge amunt


Pot impartir formació en matèria de prevenció de riscos laborals un tècnic de prevenció de riscos laborals que no pertany a l'organització preventiva de l'empresa?

No. La formació en matèria de prevenció de riscos laborals a què fa referència l'article 19 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, ha de ser impartida per l'organització preventiva per la qual haja optat l'empresa, és a dir, ha d'impartir-la el Servici de Prevenció propi o mancomunat, els treballadors designats per l'empresari, el mateix empresari (si assumix este la prevenció) o el servici de prevenció alié.

subir Puge amunt


Tinc el títol de tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals, especialitat Seguretat i especialitat Higiene en el Treball expedit per una entitat formativa autoritzada per l'autoritat laboral de la Comunitat Autònoma de Madrid, per a impartir i certificar la dita formació per a exercir professionalment com a tècnic en prevenció de riscos laborals necessite homologar en la Comunitat Valenciana estos títols? En cas afirmatiu: on es tramita?

Pot exercir les funcions de nivell superior que arreplega l'article 37 del RD 39/1997 en les dites especialitats a la Comunitat Valenciana, sense necessitat de recórrer a cap procés de convalidació o homologació, tenint en compte que el capítol VI del dit RD 39/1997, únicament indica funcions i nivells de qualificació i no imposa cap limitació pel que fa a l'àmbit territorial d'actuació.

subir Puge amunt


Quina titulació acadèmica es requerix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?

Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació, les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la Guia Tècnica d'Aplicació del Reial Decret 1627/1997, d'Obres de Construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
 

subir Puge amunt